Francesc Albero Devesa
El Premi Nobel de la Pau 2010, Liu Xiaobo, no va poder rebre el guardó per trobar-se empresonat a la Xina per un delicte de sedició. No només això, el govern xinés, que no el poble, ha boicotejat el premi censurant-ne l'emissió a tots els mitjans de comunicació. Tothom ha observat aquest fet amb indignació i pena, alhora que criticava la manipulació informativa i l'engany al qual s'ha sotmés al poble. Sembla que quan la censura o la manipulació és més pròxima no ens resulta tan evident, tal vegada perquè té menys repercussió. Però les conseqüències poden ser igualment greus.
El control de la imatge i dels mitjans de comunicació són dues eines molt potents que els governants actuals volen controlar, i de fet, així ho fan. En la política valenciana tenim un bon grapat d'exemples: durant molt de temps als valencians ens han fet pensar que érem els qui teníem tot el millor: educació, sanitat, serveis socials, creixement econòmic, taxa d'ocupació... Però la crisi ha arribat i ens ha desenganyat. Ara ens adonem que tot era imatge. Aquest control ha estat un mecanisme d'anihilació de la crítica davant de les barbaritats comeses: destrucció del patrimoni cultural, arquitectònic i del territori; promoció de grans esdeveniments i fanfàrria –visita del Papa
inclosa-; concessions irregulars; subvencions sospitoses a amics; barracons escolars; hospitals per construir; entrebancs a la llei de dependència; manca de transparència... Ja n'hi ha prou!
Davant tot aquest desgavell jo ja m'he cansat de criticar en privat, de queixar-me i no aconseguir res. És el moment de tindre iniciativa, de treballar i donar suport a una nova forma de fer política, perquè per a bé o per a mal les decisions polítiques ens afecten directament. Probablement no serà la política, sinó la ciència, la solidaritat, l'esforç col·lectiu i el canvi d'hàbits propiciat pel coneixement i l'educació els que ens trauran del forat. Però sí és responsabilitat de la política propiciar aquests canvis i vetlar perquè els seus beneficis recaiguen en totes les persones, amb honradesa i honestedat. Cal demanar més transparència i col·laboració ciutadana, ser més justos i equitatius en les inversions. Hi ha altra forma de fer les coses, més coherent, però açò només es pot
dur endavant amb la implicació, amb el Compromís, de tots els qui pensem semblant.
"Tot el que he fet és innocent. No em queixe, encara que haja estat acusat (per l'Estat). La llibertat d'expressió és la base dels drets humans i la mare de la veritat” apunta el Premi Nobel xinés de la Pau. Aquestes paraules ens han d'encoratjar per a implicar-nos, il·lusionar-nos en un projecte nou: ara més que mai cal Compromís per Ontinyent i pel País. Ja n’hi ha prou de queixar-se, ara és el moment de treballar tots junts: nacionalistes, esquerres i verds. Jo donaré suport i col·laboraré amb aquest projecte perquè no vull resignar-me amb el que hi ha, perquè vull un futur més just i poder deixar als meus fills un món millor, sostenible i amb una qualitat de vida digna. I tu, què hi faràs?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada