per Francesc Quesada
Recentment en un fòrum de debat, el coordinador de l'Àrea d'Innovació i Desenvolupament Estratègic i Econòmic de l'Ajuntament de Terrassa, ciutat que també ha patit en el seu teixit productiu la crisi del tèxtil, defenia el potencial de la ciutat com a revulsiu econòmic, apostant per l'excel·lència, l'eficiència, la innovació i la cohesió social.
Les comparacions són odioses, però ficats a veure l'estratègia d'altres ciutats davant la crisi, podríem fixar-nos, per exemple, en la ciutat de València, campiona europea en il·luminació i en flors; o potser en la ciutat de Vitòria, que recentment ha sigut designada Capital Verda Europea 2012. Premi que cada any ostenta aquella ciutat que destaque tant pels estàndards ambientals, com pel compromís amb polítiques verdes. Estocolm i Hamburg ja han guanyat este guardó en 2010 i 2011 respectivament.
En una entrevista a l'alcalde de Vitòria, afirmava que la ciutat vol aprofitar el títol com a marca de qualitat per a guanyar competitivitat i atraure projectes empresarials, i afegia, "no podem competir amb els costos de producció dels països emergents, hem de guanyar en valor afegit". No hi ha dubte que Vitòria ha apostat per l'estratègia de la política verda en la pugna per guanyar qualitat de vida, competitivitat i imatge de marca.
La societat actual necessita noves respostes per a enfrontar-nos als nous reptes, traure el millor que hi ha en cada un de nosaltres per a sumar en comunitat, iniciar amb convicció la construcció d'un nou model econòmic, sostenible, racional, viable i perdurable.
Per fer front a la triple crisi: econòmica, financera i del petroli, sori pas amb força una nova teoria econòmica anomenada Green New Deal, es tracta d'un pla de mesures polítiques que pretenen promoure una economia i una ocupació verda. Aquesta estratègia ja ha estat adoptada per algunes ciutats europees. Es denomina New Deal en referència al canvi d'economia que el president Roosevelt va promoure entre els anys 1933 i 1937 per a fer front al "crac de 1929". El New Deal va suposar la implementació d'una sèrie de polítiques per a fomentar l'ocupació, la creació de noves indústries, foment de l'agricultura, etc., que van suposar un revulsiu de tota l'economia dels Estats Units.
El Green New Deal, que promou el Partit Verd Europeu, suposa un canvi de la mateixa magnitud, però en el sentit de crear indústries netes, desplegant un programa massiu d'energies renovables, ecoeficiència energètica, reducció de la dependència del petroli, rehabilitació d'edificis, mobilitat sostenible, agricultura ecològica, conservació de la biodiversitat, gestió i valoració eficient dels residus. Els nous valors que han de regir el creixement han d'estar basats en els principis d'ús racional del territori, màxima eficiència i eficàcia en l'acció pública en un marc d'estabilitat pressupostària, situant la salut de les persones i l'educació com a objectius prioritaris, garantint la participació pública i implicant governs, empreses, organitzacions socials i ciutadania.
Difícilment eixirem d'esta crisi amb la mateixa lògica que ens ha portat a ella, hem de treballar i actuar amb gran sentit de la responsabilitat, i això només serà possible fer-ho des de la lògica de la sostenibilitat, compromesos amb el futur i convençuts que les coses poden canviar. Des de Compromís per Ontinyent (Bloc-Iniciativa-Verds) estem disposats a fer-ho, però també necessitem ciutadans i ciutadanes que sàpiguen quin present tenim però quin futur volen.
FRANCESC QUESADA
candidat dels Verds en Compromís per Ontinyent (Bloc-Iniciativa-Verds)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada