Algunes ciutats europees, com Amsterdam i Nantes, o més pròxima com en el cas de Vitòria, han entrat en la competició global de ciutats que atrauen inversions pel seu entorn i la seua qualitat de vida, apostant pel valor afegit que oferix el desenvolupament sostenible.
Però els antecedents a l'estratègia de ciutat sostenible cal buscar-los en la ciutat Alemanya de Friburg, on en 1992 es va començar a construir un dels primers ecobarris d'Europa, motiu que li va valdre a Friburg el sobrenom de “ciutat solar”, en concret al barri de Vauban li va valdre el rècord en estalvi y autoabastiment energétic, de fet el 70% de l'energia que consumix Vauban és generada en el propi barri per mitjà de panells solars. En Vauban, a més, a penes entren cotxes, no estan prohibits, però la seua presència és estranya entre tantes bicicletes, una línia de tramvia i molt d'espai per als vianants. La velocitat dels vehicles està limitada a 30 km/h, encara que la majoria de veïns no té cotxe propi i pertany a alguna associació de “car-sharing”, un sistema de cotxes de lloguer en autoservici que permet utilitzar un vehicle per minuts o per hores.
Per la seua banda, algunes experiències estan arrancant en ciutats més pròximes, com és el cas de Figueres o Màlaga, consistents en sistemes d'eficiència i ecoinnovació energètica, menys cotxes i més bicicletes, espais cohesionats i més pròxims a les necessitats dels ciutadans. Per contra, la ciutat de València persistix i lidera el rècord de ciutat europea amb més gasto energètic per habitant a causa del malbaratament energètic en il·luminació.
Però, com es reinventa una ciutat intel·ligent?. La ciutat intel·ligent és aquella en què els seus propis ciutadans es plantegen aconseguir la qualitat de vida a través de l'estratègia del desenrotllament sostenible, integrant les tres dimensions que conformen el benestar humà: la social, l'econòmica i l'ambiental, això des de la participació efectiva de la ciutadania i des de baix cap amunt. En el cas de la nostra ciutat, la “Estratègia de Sostenibilitat d'Ontinyent” ha de traduir-se en accions concretes a través de la denominada “Agenda 21” o “Pla d'Acció Ambiental”, estratègia que ha estat aparcada en la legislatura municipal 2007-2011, que cal recuperar, revisar i actualitzar, en els fòrums de participació adequats on s'estimule, dinamitze, facilite i es faça efectiva la participació dels ciutadans.
”El Compromís del Desenvolupament Sostenible d'Ontinyent” ha de caminar en el sentit de: potenciar el desenrotllament de la ciutat compacta i multifuncional, per mitjà de la diversificació de l'estructura econòmica, un pla de mobilitat sostenible i la prevenció de la dispersió del disseminat; protegir la salut ambiental dels ciutadans amenaçada per la contaminació, per mitjà del control del soroll, la pol·lució atmosfèrica, la vigilància de la qualitat de les aigües i la gestió adequada dels residus; previndre el balafiament dels recursos i potenciar l'ús eficient de les energies renovables; conservar la biodiversitat, per mitjà de la prevenció dels incendis forestals i la vigilància dels espais naturals; tot això, compartint la presa de decisions amb els agents socials, potenciant la solidaritat i la cohesió social.
El full de ruta per a construir un Ontinyent habitable i amb futur, ens exigix la responsabilitat i l'esforç de caminar en les propostes de l'Agenda 21 y de consolidar el “Projecte de Ciutat Sostenible d'Ontinyent”, esta és la clau per a poder generar noves oportunitats i poder continuar avançant.
Francesc Quesada.
Compromís per Ontinyent
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada